La hipomineralització incisivo-molar (HIM) és una alteració de la qualitat de l’esmalt que afecta els molars definitius i, sovint, també els incisius. Aquesta patologia es manifesta amb taques opaques a la corona dental, que son conseqüència de baixos nivells de fosfat i calci a la dent.

Tot i que la HIM té diversos graus d’afectació, en els casos més severs es pot arribar a patir hipersensibilitat, destrucció de les dents en el moment de l’erupció, càries de ràpida evolució degut a l’augment de la porositat de l’esmalt, fins i tot, provocant una afectació del nervi i, evidentment, l’alteració de l’estètica.

La causa d’aquesta alteració no és del tot clara, tot i que es relaciona amb el període de formació dels molars i dels incisius (al final de l’embaràs i fins als 3 anys de vida). Les infeccions o malalties durant l’embaràs, complicacions en el part, hipòxia (falta d’oxígen), la prematuritat, dèficits nutricionals o alteracions del metabolisme són unes possibles causes de HIM en el període perinatal. També es relacionen com a possibles factors causants la febre, varicel·la, amigdalitis, asma, al·lèrgies, otitis, lactància exclusiva perllongada i l’ús de paracetamol, ibuprofè o antibiòtics durant els tres primers anys de vida de l’infant.

La prevalença d’aquest defecte és del 4-25% dels infants, i aquest defecte es sol detectar als 5-6 anys que és quan erupcionen els molars i incisius definitius. De totes maneres, en alguns casos també pot ocórrer en la dentició temporal, pel que és molt important que el nens acudeixin al dentista des de la sortida de la primera dent. D’aquesta manera l’odontopediatra podrà detectar les anomalies d’una manera precoç i evitar la ruptura dels molars i l’aparició de símptomes.

Dra. Alba Ribas i Serrano
COEC 7510